jueves, 28 de marzo de 2013

un darrer cop

no es poden gobernar
els somnis al dormir

potser per desitjar
potser per insistir

poder veure't i parlat
veure't un somrís

un darrer cop

bona nit pare

lunes, 12 de marzo de 2012

he vist riure a l'infern

he vist l'infern
m'ha volgut mirar d'aprop

he volgut cridar
però tenia les seves mans al coll

he volgut fugir
però no m'ha deixat la por

he vist riure a l'infern
i se m'ha glaçat el cor

sábado, 11 de febrero de 2012

on ets pare

on ets pare
que et busco
i no hi ets
on ets pare
que et parlo
i no dius res
on ets pare
que em perdo
i no et veig
on ets pare
que t'estimo
i tinc fred
on ets pare
que ploro
i no vens

martes, 10 de enero de 2012

Once I was in a jazz club in New york

el jazz és una música per escoltar
amb la companyia de ningú
amb la llum de la nit
perque sino
no pots sentir
el soroll k fa el silenci
ni el silenci del jazz

domingo, 18 de diciembre de 2011

el meu pare és el mar

el meu pare és disfrutar
és anar a pescar
alguna tonyina i navegar
és posar el Madrid Barça
i veure el gol i cridar
cullunut, cullunut, cullunut

el meu pare és fer tard
és allargar l'esmorzar
fins a l'hora de dinar
dinar fins a l'hora de berenar
i fer "una mica" de migdiada
fins a l'hora de sopar

el meu pare és el diumenge
és llegir els diaris
amb un quinto i un entrepà
i després anar a comprar
just a l'hora de tancar
els dolços pel dinar

pero sobretot
el meu pare és la sorra
el meu pare és la platja
el meu pare és el mar
ets la sorra, la platja i el mar
i trobar-te a faltar

miércoles, 7 de diciembre de 2011

el dia que el meu pare va marxar
el cel va voler plorar
sobretot per la tarda
com si no pogués parar

el dia que el meu pare va marxar
el mar es va estripar
ben be tota la tarda
les aigües es van agitar

el dia que el meu pare va marxar
el vent es va enfurismar
com un ocell per la tarda
que no sap a on ha de parar

pero el dia que el meu pare
va poder reposar
el cel va obrir un forat
el va voler il.luminar
el mar es va aplanar
el va voler acomodar
el vent es va calmar
el va voler contemplar

el dia que el meu pare va marxar
vaig plorar desconsolada

pero el dia que el meu pare
va poder reposar
em vaig perdre en la millor abraçada

miércoles, 28 de septiembre de 2011

tastar l'atzar

la mirada instantània
un llampec de sensacions
el punt just de llum
l'encertada manca de colors

gaudir d'un tros de sort
en aquesta castigada vida
és com topar amb una finestra
amb la millor orientació

viernes, 10 de junio de 2011

tempestes viscerals

no és fujir
voler escapar

no és témer
voler-se amagar

no és indigne
deixar-se portar

no és fàcil
però és volar

jueves, 2 de junio de 2011

m'ho ha dit el meu gat


la vida corre i corre
i corre tant
que corre més que jo
i corre tant
que se m'escapa

però no m'hi escarrasso
a perseguir-la
la meva vida
no serviria de res
ja ho he intentat

ja sé de quin peu calça
la meva vida
ja fa molts anys
que ens coneixem

per això quan la veig córrer
la deixo passar
la meva vida
i de nit quan la vida es para
jo faig com els gats

m'hi acosto a poc a poc
i l'atrapo
així aconsegueixo que la vida
sigui la meva

viernes, 1 de abril de 2011


ja no sóc qui era

ja no salto i corro

si no puc veure el terra

ja no sóc qui era

ja no considero amics

els que no són enemics

ja no sóc qui era

ja no vaig a dormir tard

si m‘haig de llevar d’hora

ja no sóc qui era

ja no busco aventurers

per planificar aventures

ara sóc qui sóc

no pas qui era

ara sóc qui sóc

i salto i corro més

amb el mapa del terra

ara sóc qui sóc

i tinc pocs amics

dignes de plorar per ells

ara sóc qui sóc

i no vaig a dormir aviat

si em puc llevar tard

ara sóc qui sóc

i visc aventures

sense somiar amb aventurers

ara sóc qui sóc

i sóc feliç

perquè la vida em viu

miércoles, 23 de marzo de 2011

qualsevol dia es pot brindar


comptar els dies
i veure'ls passar

comptar gaires en portes
comptar gaire te'n falten
per començar a acabar

només nosaltres comptem
el que non es pot pas canviar
quines tonteries!

lunes, 7 de marzo de 2011

ouitia

amb la sort de les amigues
he anat a buscar
alguns troços d'alegria
i al tornar m'he adonat
que he perdut les tristors
no sé a on les vaig deixar
no les trobo en cap racó

viernes, 18 de febrero de 2011

ferida

maleïda la vida
tant curta
maleïdes les nits
tant llargues

lunes, 14 de febrero de 2011

només estar

voldria dormir per poder marxar
del moment en que m'ha tocat estar
però tinc por de no poder escapar
dels meus propis malsons

voldria plorar per poder esborrar
els mals records enquistats als meus ulls
però tinc por de dibuixar
les ombres dels meus neguits

voldria distreure'm
només estar,
creieu que és possible
deixar de pensar?

martes, 8 de febrero de 2011

deslligar-se

gaudir d'un racó
o patir una possessió
nadar en gots de vi
o avergonyir-se de cedir
crear les pròpies condicions
o encaixar en les religions

llençar-se a viure i patir
o mirar, envejar i sofrir

lunes, 31 de enero de 2011

alta fidelitat

no tinc
no sé si podré
voldria no voler

és igual
els meus gats m'adoren

sábado, 22 de enero de 2011

grapat de moments

ai de nosaltres
si no sabem aprofitar
els racons, el vi, el repòs
la companyia o la soledat

per què la felicitat nomès és
reconèixer els bons moments
no haver de plorar-los
saber-los recordar

viernes, 31 de diciembre de 2010

triar patir

darrera la finestra
mirar passar
amagar-se de patir
poder contemplar
sense participar

però veure gaudir
córrer, parar, caminar i jugar
farà desitjar
tocar, sentir, olorar i tastar
arriscar-se a sortir

davant la finestra
l’embolic exterior
llums, olors, formes i colors
freds i calors
i totes les pors

per que la por de patir
ens farà fugir
envejar la serenor
el silenci i la foscor
d’entrar i dormir

així viure
és l’art de decidir
si volem entrar o sortir
i de quina manera
haurem de patir

la tragèdia de triar
és no poder canviar
el que ja s’ha decidit
i no saber acceptar
que no en depen el demà

per que viure és triar
en quin costat esperar
i triar és patir
per que del destí
no se’n pot fugir

per que una finestra
pot trencar la llum
pot amagar el soroll
pot canviar les formes
i pot apagar les olors

però una finestra
no pot esborrar
ni dubtes ni errors
ni dolorosos records
ni treure les pors

lunes, 27 de diciembre de 2010

caminar endavant

viure és caminar
caminar per decidir
triar què perseguir
triar que deixar enrere
per això viure
és assolir l'alegria
és patir doloroses pèrdues

perque no es pot caminar
sense anar endavant
així doncs
Bon Nadal per sempre
perque sobreviure un Nadal
és un pas endavant

miércoles, 17 de noviembre de 2010

nit d'estiu

arribaré a casa acariciada per la fresca
abraçada pels sons de la nit
m’acompanyaran al llit
íntimament
com el més secret dels amants

esperarè entre llamps i trons
i les olors de l'estiu
entraran per la finestra
furtivament
com el més descarat dels pretendents

sábado, 13 de noviembre de 2010

mirar passar

avui he vist com el temps
feia el seu camí
com sempre
ho he vist al passar-me per davant
al temps
només el podem mirar passar
mai el podrem governar
ni fer-lo córrer, ni fer-lo parar
perque ja hi ere el temps
abans que comencéssim a contar

viernes, 27 de agosto de 2010

matins d'estiu

la desendreçada abraçada
dels llençols adormits
l'escampada dispersa
dels somnis matiners
la dolça telaranya
que reté els pensaments
el dibuix d'una finestra fresca
pintat pel cant dels ocells
és el reclam presumit
d'un bell matí d'estiu

miércoles, 5 de mayo de 2010

passar el temps sense pensar

jo voldria ser
com el meu gat
que s'asseu i espera
davant la finestra
i mira el temps
i el veu passar

i potser pensa el que farà
però se'n sap oblidar
quan torna veure girar
les fulles, i el temps, i el demà

jo voldria ser
com el meu gat
que cada matí
quan es lleva
obre els ulls
per tornar a començar

i no decideix que va passar
ni si ahir la va encertar
ni si avui sabrà endevinar
la finestra per la que mirar

viernes, 30 de abril de 2010

la vida dins d’una mà


a vegades
em miro les mans
tenen tanta vida
si m’hi fixo bé
hi veig un mapa
el de la meva vida
tanta força, patiment, amor
tantes coses escrites



a vegades
em miro les mans
i en elles t’hi busco
en els seus dibuixos
són els meus moments
els que m’has donat
i la distància em molesta
i no m’hi deixa veure clar

a vegades
em miro les mans
i els pregunto
per on has marxat
jo que em pensava
que t’havia agafat
però no es pot caçar
la vida dins d’una mà

a vegades
em miro les mans
perquè tinc por
de trobar-te a faltar

viernes, 2 de abril de 2010

mira, creix, fes

no és on som
és si ho sabem veure
no és qui som
és si ho sabem ser
no és com som
és si ho volem ser

domingo, 7 de febrero de 2010

cadascú té el que té

tendim a comparar la felicitat,la sort
la nostra, la dels nostres veïns
vivim massa amontegats
uns a sobre dels altres
hauríem d'aixecar el cap
trobar un racó i gaudir

domingo, 27 de diciembre de 2009

no pensar nunca en la muerte

no pensar nunca en la muerte
y dejarse ir las tardes
mirando como atardece
ver toda la mar de frente
y no estar triste por nada
mientras el sol se arrepiente
y morirme de repente
el día menos pensao
ése en el que pienso siempre
manuel alcántara


despertars

quan vegis sortir el sol
dona't la volta i mira
com la llum pinta els colors
del racó que t'acollia
com esborra els paranys
que de nit més et traïen

pessics de memòria

pots tenir la finestra tancada i barrada
però no enganyaràs pas a ningú
quan algú està ple d'història
dona vida a les parets

jueves, 24 de diciembre de 2009

BONES FESTES

si em dones la mà
si vens ab mi
potser el camí ens agradarà més
perque el farem junts

domingo, 13 de diciembre de 2009

assolir la vida

avui he llegit que la sort
és desitjar allò que es pot tenir
em sento molt afortunda

lunes, 30 de noviembre de 2009

mar de tardor

pel seu desendreçat horitzó
pel reclam de la seva forta olor
perque és més viu el seu color
perque crida amb gran passió
és per això que el mar reneix
quan mor l'any, a la tardor

lunes, 16 de noviembre de 2009

camí al paradís

he descobert el meu paradís
l'he presentit per la olor
l'he localitzat pel seu so
i m'hi he quedat pel color

lunes, 9 de noviembre de 2009

perfils de mar

quan viure i treballar són la mateixa cosa
com sempre
i els fidels companys de viatge esperen pacients
com sempre
la vida t'esgota però l'adores
com sempre

domingo, 1 de noviembre de 2009

patir per néixer

les tempestes que patim
en aquesta refotuda vida
són les que ens ensenyen a gaudir
de la deliciosa elegància de la calma
de veure-les partir

domingo, 25 de octubre de 2009

amic pacient

el millor de viure a la montanya
és poder anar a veure el mar
i trobar-lo com si t'hagués estat esperant

domingo, 18 de octubre de 2009

atur

quina cosa més trista
veure al vell mariner
retirat de la mar
profundament deprimit
abandonat

jueves, 1 de octubre de 2009

olorar els records

hi ha una olor per a cada racó
i és un plaer poder recordar
per tornar a olorar el mar

martes, 22 de septiembre de 2009

quedar al marge

després de la partida
cadascú retorna als seus afers
i els que no en tenen
veuen passar la vida
amagats darrera la porta

caràcter nacional

un diumenge
una tarda d'acudits
de fum i copa
com sempre

l'aigua sempre va al mar

sembla que hi hagi moltes opcions
que al llarg dels dies podem triar
però amb el temps se'ns acut enfilar-nos i mirar
i sembla clar que allò que som ens marca el destí
només em triat el camí, no pas la fí.

jueves, 2 de julio de 2009

la necessitat fa l'art

quina obsessió que tenim per expressar-nos
per deixar la nostra marca
serà perque som presumits, tossuts, insegurs
no sé perque serà però a vegades és molt bonic

miércoles, 20 de mayo de 2009

testimoni mut

hi ha racons de món
que pateixen moltes penes
quantes vides s'han trencat
a sota de tres paraules

lunes, 11 de mayo de 2009

tempestes capritxoses

en aquest món que estem destruint
no ens preocupem per les tempestes veïnes
i ens acabarem ofegant
amb tantes esquitxades

lunes, 6 de abril de 2009

magnètica adolescència

la primavera desvergonyida
s'espolsa l'hivern amb força
és el seu dia a dia
viure a mil i morir consumida

domingo, 15 de marzo de 2009

el meu bàlsam

adoro la llum dels viatges
que regala tardes de plata
al pacient caçador de records

lunes, 9 de marzo de 2009

petit paradís

ara ja sé on era
el primer home que va dir
que només amb un troç de terra
es pot ser molt feliç

lunes, 23 de febrero de 2009

l'home i el mar

quan ets a port i a la calor de la llar
oblides el fred que has passat
i li perdones tot al mar
per poder tornar-hi demà
des de fa mils i mils d'anys

lunes, 16 de febrero de 2009

calor d'hivern

tota la força de l'hivern
es manifesta desbocada
per arrossegar-nos sense preguntar
a la més plàcida calma

domingo, 8 de febrero de 2009

tresors perduts

el que menys valorem
és el que podem fer cada dia
és curiós
si mai marxem de casa
serà el que més anyorarem