l'home i el mar

quan ets a port i a la calor de la llar

oblides el fred que has passat

i li perdones tot al mar

per poder tornar-hi demà

des de fa mils i mils d'anys

calor d'hivern

tota la força de l'hivern

es manifesta desbocada

per arrossegar-nos sense preguntar

a la més plàcida calma

tresors perduts

el que menys valorem

és el que podem fer cada dia

és curiós

si mai marxem de casa

serà el que més anyorarem