triar patir

darrera la finestra
mirar passar
amagar-se de patir
poder contemplar
sense participar

però veure gaudir
córrer, parar, caminar i jugar
farà desitjar
tocar, sentir, olorar i tastar
arriscar-se a sortir

davant la finestra
l’embolic exterior
llums, olors, formes i colors
freds i calors
i totes les pors

per que la por de patir
ens farà fugir
envejar la serenor
el silenci i la foscor
d’entrar i dormir

així viure
és l’art de decidir
si volem entrar o sortir
i de quina manera
haurem de patir

la tragèdia de triar
és no poder canviar
el que ja s’ha decidit
i no saber acceptar
que no en depen el demà

per que viure és triar
en quin costat esperar
i triar és patir
per que del destí
no se’n pot fugir

per que una finestra
pot trencar la llum
pot amagar el soroll
pot canviar les formes
i pot apagar les olors

però una finestra
no pot esborrar
ni dubtes ni errors
ni dolorosos records
ni treure les pors

caminar endavant

viure és caminar

caminar per decidir

triar què perseguir

triar que deixar enrere

per això viure

és assolir l'alegria

és patir doloroses pèrdues

perque no es pot caminar

sense anar endavant

així doncs

Bon Nadal per sempre

perque sobreviure un Nadal

és un pas endavant

nit d'estiu

arribaré a casa acariciada per la fresca

abraçada pels sons de la nit
m’acompanyaran al llit
íntimament
com el més secret dels amants

esperarè entre llamps i trons
i les olors de l'estiu
entraran per la finestra
furtivament
com el més descarat dels pretendents

mirar passar

avui he vist com el temps

feia el seu camí
com sempre
ho he vist al passar-me per davant

al temps

només el podem mirar passar
mai el podrem governar
ni fer-lo córrer, ni fer-lo parar
perque ja hi ere el temps

abans que comencéssim a contar

matins d'estiu

la desendreçada abraçada

dels llençols adormits

l'escampada dispersa

dels somnis matiners

la dolça telaranya

que reté els pensaments

el dibuix d'una finestra fresca

pintat pel cant dels ocells

és el reclam presumit

d'un bell matí d'estiu

passar el temps sense pensar

jo voldria ser
com el meu gat
que s'asseu i espera
davant la finestra
i mira el temps
i el veu passar

i potser pensa el que farà
però se'n sap oblidar
quan torna veure girar
les fulles, i el temps, i el demà

jo voldria ser
com el meu gat
que cada matí
quan es lleva
obre els ulls
per tornar a començar

i no decideix que va passar
ni si ahir la va encertar
ni si avui sabrà endevinar
la finestra per la que mirar

la vida dins d’una mà

a vegades
em miro les mans
tenen tanta vida
si m’hi fixo bé
hi veig un mapa
el de la meva vida
tanta força, patiment, amor
tantes coses escrites


a vegades
em miro les mans
i en elles t’hi busco
en els seus dibuixos
són els meus moments
els que m’has donat
i la distància em molesta
i no m’hi deixa veure clar

a vegades
em miro les mans
i els pregunto
per on has marxat
jo que em pensava
que t’havia agafat
però no es pot caçar
la vida dins d’una mà

a vegades
em miro les mans
perquè tinc por
de trobar-te a faltar

mira, creix, fes

no és on som

és si ho sabem veure

no és qui som

és si ho sabem ser

no és com som

és si ho volem ser

cadascú té el que té

tendim a comparar la felicitat,la sort

la nostra, la dels nostres veïns

vivim massa amontegats

uns a sobre dels altres

hauríem d'aixecar el cap

trobar un racó i gaudir