viernes, 31 de diciembre de 2010

triar patir

darrera la finestra
mirar passar
amagar-se de patir
poder contemplar
sense participar

però veure gaudir
córrer, parar, caminar i jugar
farà desitjar
tocar, sentir, olorar i tastar
arriscar-se a sortir

davant la finestra
l’embolic exterior
llums, olors, formes i colors
freds i calors
i totes les pors

per que la por de patir
ens farà fugir
envejar la serenor
el silenci i la foscor
d’entrar i dormir

així viure
és l’art de decidir
si volem entrar o sortir
i de quina manera
haurem de patir

la tragèdia de triar
és no poder canviar
el que ja s’ha decidit
i no saber acceptar
que no en depen el demà

per que viure és triar
en quin costat esperar
i triar és patir
per que del destí
no se’n pot fugir

per que una finestra
pot trencar la llum
pot amagar el soroll
pot canviar les formes
i pot apagar les olors

però una finestra
no pot esborrar
ni dubtes ni errors
ni dolorosos records
ni treure les pors

2 comentarios:

Joan Vigó dijo...

La dita ja ho deixa clar: "qui no arrisca no pisca". Qui no decideix no viu.

I bona entrada de 2011!

rosana dijo...

Triar, triar, axí és la vida. Bonic poema