un poc de mont: diciembre 2009

domingo, 27 de diciembre de 2009

y dejarse ir las tardes

mirando como atardece

ver toda la mar de frente

y no estar triste por nada

mientras el sol se arrepiente

y morirme de repente

el día menos pensao

ése en el que pienso siempre

manuel alcántara

quan vegis sortir el sol

dona't la volta i mira

com la llum pinta els colors

del racó que t'acollia

com esborra els paranys

que de nit més et traïen

pots tenir la finestra tancada i barrada

però no enganyaràs pas a ningú

quan algú està ple d'història

dona vida a les parets

si em dones la mà

si vens ab mi

potser el camí ens agradarà més

perque el farem junts

avui he llegit que la sort

és desitjar allò que es pot tenir

em sento molt afortunda