el meu pare és el mar

el meu pare és disfrutar
és anar a pescar
alguna tonyina i navegar
és posar el Madrid Barça
i veure el gol i cridar
cullunut, cullunut, cullunut

el meu pare és fer tard
és allargar l'esmorzar
fins a l'hora de dinar
dinar fins a l'hora de berenar
i fer "una mica" de migdiada
fins a l'hora de sopar

el meu pare és el diumenge
és llegir els diaris
amb un quinto i un entrepà
i després anar a comprar
just a l'hora de tancar
els dolços pel dinar

pero sobretot
el meu pare és la sorra
el meu pare és la platja
el meu pare és el mar
ets la sorra, la platja i el mar
i trobar-te a faltar

el dia que el meu pare va marxar
el cel va voler plorar
sobretot per la tarda
com si no pogués parar

el dia que el meu pare va marxar
el mar es va estripar
ben be tota la tarda
les aigües es van agitar

el dia que el meu pare va marxar
el vent es va enfurismar
com un ocell per la tarda
que no sap a on ha de parar

pero el dia que el meu pare
va poder reposar
el cel va obrir un forat
el va voler il.luminar
el mar es va aplanar
el va voler acomodar
el vent es va calmar
el va voler contemplar

el dia que el meu pare va marxar
vaig plorar desconsolada

pero el dia que el meu pare
va poder reposar
em vaig perdre en la millor abraçada

tastar l'atzar

la mirada instantània

un llampec de sensacions

el punt just de llum

l'encertada manca de colors

gaudir d'un tros de sort

en aquesta castigada vida

és com topar amb una finestra

amb la millor orientació

tempestes viscerals

no és fujir

voler escapar

no és témer

voler-se amagar

no és indigne

deixar-se portar

no és fàcil

però és volar

m'ho ha dit el meu gat

la vida corre i corre

i corre tant

que corre més que jo

i corre tant

que se m'escapa

però no m'hi escarrasso

a perseguir-la

la meva vida

no serviria de res

ja ho he intentat

ja sé de quin peu calça

la meva vida

ja fa molts anys

que ens coneixem

per això quan la veig córrer

la deixo passar

la meva vida

i de nit quan la vida es para

jo faig com els gats

m'hi acosto a poc a poc

i l'atrapo

així aconsegueixo que la vida

sigui la meva

ja no sóc qui era

ja no salto i corro

si no puc veure el terra

ja no sóc qui era

ja no considero amics

els que no són enemics

ja no sóc qui era

ja no vaig a dormir tard

si m‘haig de llevar d’hora

ja no sóc qui era

ja no busco aventurers

per planificar aventures

ara sóc qui sóc

no pas qui era

ara sóc qui sóc

i salto i corro més

amb el mapa del terra

ara sóc qui sóc

i tinc pocs amics

dignes de plorar per ells

ara sóc qui sóc

i no vaig a dormir aviat

si em puc llevar tard

ara sóc qui sóc

i visc aventures

sense somiar amb aventurers

ara sóc qui sóc

i sóc feliç

perquè la vida em viu

qualsevol dia es pot brindar

comptar els dies

i veure'ls passar

comptar gaires en portes
comptar gaire te'n falten
per començar a acabar

només nosaltres comptem
el que non es pot pas canviar
quines tonteries!

ouitia

amb la sort de les amigues

he anat a buscar

alguns troços d'alegria

i al tornar m'he adonat

que he perdut les tristors

no sé a on les vaig deixar

no les trobo en cap racó

ferida

maleïda la vida

tant curta

maleïdes les nits

tant llargues

només estar

voldria dormir per poder marxar

del moment en que m'ha tocat estar

però tinc por de no poder escapar

dels meus propis malsons

voldria plorar per poder esborrar

els mals records enquistats als meus ulls

però tinc por de dibuixar

les ombres dels meus neguits

voldria distreure'm

només estar,

creieu que és possible

deixar de pensar?

deslligar-se

gaudir d'un racó

o patir una possessió

nadar en gots de vi

o avergonyir-se de cedir

crear les pròpies condicions

o encaixar en les religions

llençar-se a viure i patir

o mirar, envejar i sofrir

alta fidelitat

no tinc

no sé si podré

voldria no voler

és igual

els meus gats m'adoren

grapat de moments

ai de nosaltres

si no sabem aprofitar

els racons, el vi, el repòs

la companyia o la soledat

per què la felicitat nomès és

reconèixer els bons moments

no haver de plorar-los

saber-los recordar